Una Etiqueta de plomo con fitónimos procedente de Mas Vell (Vallmoll, ager Tarraconensis) / Diana Gorostidi Pi, Isabel Rodà de Llanza
Gorostidi Pi, Diana


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 25 (2012) , p. 121-129 : il.
Notes a peu de pàgina.

Presentació d'una nova etiqueta de plom trobada casualment en una zona rural de l'ager Tarraconensis. La peça presenta dues línies de text en les quals s'ha pogut reconèixer la presència de dos fitònims. La placa està proveïda d'un apèndix lateral en el qual se situa el forat per al fil o corda que la unia a l'atuell o contenidor. Aquest element resulta molt poc usual en aquest tipus de documents epigràfics.

La Participación de la provinica Tarraconense en la crisis de los años 68/69 d.C / Pilar Fernández Uriel
Fernández Uriel, Pilar


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 2 (1989) , p. 115-136: il.
Notes a peu de pàgina.

Els turbulents esdeveniments que es van desenvolupar entre els anys 68/69, són considerats com el tram final de la dinastia Julio-Claudia i l'inici d'una nova etapa en l'Alt Imperi. En un curt espai de temps Roma va patir una guerra civil, revoltes a les províncies occidentals i quatre emperadors es van succeir en el govern de Roma. Tots aquests fets són conseqüència lògica d'altres processos anteriors, que es van desenvolupar principalment al Principat de Neró, fent eclosió en aquestes greus manifestacions que van posar fi a aquest. Tals successos històrics van incidir de manera molt directa a la Hispània romana i més concretament a la província Tarragonina, que va tenir en ells una activa participació.

La Época ibérica de Darró, Vilanova y la Geltrú, Barcelona : evidencias e hipótesis proporcionadas por las últimas excavaciones (1984-1988) / Alberto López Mullor, Xavier Fierro Macià
López i Mullor, Albert


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 1 (1988) , p. 117-142 : il.
Bibliografia.

El jaciment està situat en el nucli urbà de Vilanova i la Geltrú, concretament en la zona on conflueixen l'actual passeig marítim de Ribes Roges i l'elevació denominada Turó de Sant Gervasi. El lloc comprèn un assentament ibèric i una vila romana. Les ruïnes es coneixen des d'antic, i van ser objecte d'una primera excavació en 1955 i 1956 per part del professor Antonio Arribas. Des de llavors, els treballs es van paralitzar fins a 1977, quan es va realitzar una excavació d'urgència, motivada per la destrucció d'alguns vestigis antics durant unes obres.

Fonts literàries clàssiques sobre el vidre antic / Teresa Carreras i Rossell, Pere Villalba i Varneda
Carreras i Rossell, Teresa


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 1 (1988) , p. 277-286

Noms d'aurigues i de gladiators en dos peces de vidre d'Empúries / Marta Darder Lissón
Darder Lissón, Marta


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 1 (1988) , p. 287-300 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un Vaso cultual hallado en Ampurias / Sylvia Ripoll López
Ripoll López, Sylvia


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 1 (1988) , p. 301-309 : il.
Notes a peu de pàgina.

El Culto a Minerva en Tarraco / Julio César Ruiz Rodríguez
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia Antigua. Madrid, núm. 30 (2017) , p. 323-350
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Es presenta una síntesi sobre el culte a Minerva aTarraco a través dels testimoniatges arqueològics disponibles. Es tenen en compte preferentment les inscripcions per la riquesa informativa que aporten, però també s'examinen les evidències escultòriques i la documentació arquitectònica relacionada amb santuaris consagrats a la divinitat. És notable l'elevat nombre d'evidències relacionades amb Minerva en aquesta ciutat -explicant especialment amb un nodrit conjunt epigràfic- destacant la varietat de grups socials adeptes d'aquesta divinitat. Tarraco representa la ciutat hispanorromana d'on procedeix un major nombre de testimoniatges relacionats amb el culte a Minerva, com a conseqüència de tres factors principals: l'arribada de soldats per a la conquesta d'Hispània i el seu posterior establiment a la ciutat per a gestions relacionades amb el officium del governador provincial, el caràcter estatal i capitolino de la deessa, i l'esplendor de les arts i els oficis al segle II d. de C.

Nuevos Testimonios del culto a Cibeles-Attis en la província de Barcelona (España) = New testimonies of the cult to Cibeles-Attis in the provincial of Barcelona (Spain) / Consol Garcia Ribot i Serra
García Ribot i Serra, Consol


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie II, Historia Antigua. Madrid, núm. 28 (2015) , p. 121-136 : il.
Notes a peu de pàgina.

El present article pretén analitzar una sèrie de peces relacionades amb els cultes de caràcter mistéric i oriental localitzades a la zona que correspon a l'actual comarca del Vallès Occidental (Barcelona), relacionades amb el culte als déus Attis-Cibeles. A partir de l'anàlisi arqueològica i iconogràfica de les mateixes, s'analitzarà la problemàtica relacionada amb l'estudi d'aquest tipus de culte, així com també es reflexionarà sobre el grau d'implantació d'aquestes religions a la zona, que fins al moment no havien proporcionat testimoniatges.

Addenda a "El templo romano de Barcelona" / Joan Bassegoda Nonell
Bassegoda i Nonell, Joan


En: Espacio, tiempo y forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 1 (1988) , p. 317-321 : il. (Historia antigua) 
Bibliografia. Notes.

La Arquitectura termal medicinal de época romana en Catalunya: Las termas de Caldes de Montbui como ejemplo / Carme Miró Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: Espacio, tiempo y forma : Serie II, Historia antigua. Madrid, núm. 5 (1992) , p. 255-275 : il. (Historia antigua) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Després d'una primera part en la què es posa de manifest l'escassetat d'investigacions arqueològiques sobre construccions termals medicinals d'època romana, els autors descriuen el conjunt termal de Caldes de Montbui. La part més ben conservada correspon a la Plaça de la Font del Lleó, seguida de l'antic Hospital de Santa Susagna. A continuació, es dóna una interpretació de les estructures conegudes, intentant clarificar la diferència entre els dos termes "laconicum" i "concamerata sudatio". Es completa el treball amb un intent de reconstrucció del balneari i les conclusions, en les què es destaca la importància del mateix.